Boldo per ajudar al teu fetge i digestions

Descargar archivo

El boldo és una planta de gust amarg molt vinculada al suport de la funció hepàtica-biliar i de millora de les digestions.

El seu nom científic és Peumus boldus. De fet, Peumus és el nom tradicional xilè de la planta i boldo està dedicat al Dr. Boldo, botànic espanyol.

Es tracta d’un arbust perenne que creix de manera silvestre a les zones muntanyoses i seques de Xile, on ja era molt apreciada per la medicina popular precolombina. La feien servir per millorar diferents dolències del sistema digestiu i del fetge, per eliminar paràsits o per tractar malalties de transmissió sexual com la gonorrea.

Principis actius i propietats del boldo

La part útil de la planta són les fulles. Les podem trobar en diverses presentacions comercials: trossejades; en extracte fluid, en extracte sec o nebulitzat; en comprimits o càpsules.

Entre els seus principis actius destaca la presència de més de 20 alcaloides, sent el més important la boldina, amb propietats protectores del fetge, colerètiques, antiinflamatòries, antioxidants, gastro estimulants i relaxant muscular.

Quant als seus olis essencials conté terpinens, fenols, cumarina o cineol. Concretament, el cineol té una aroma allimonada i se li atribueixen propietats antiinflamatòries, colerètiques i protectores gàstriques. A més, el boldo té altres principis actius com els flavonoides i tanins.

En general, les fulles de boldo són reconegudes per les seves propietats hepatoprotectores, aperitives, colerètiques, colagogues, diürètiques, antiinflamatòries i fungicides.

Principals usos i indicacions

Usos interns del boldo: • Recolza les funcions del fetge i de la vesícula biliar: gràcies a la boldina, el boldo estimula la producció de bilis (acció colerètica) i facilita l’expulsió o secreció biliar (acció colagoga). Està indicat en cas de congestió hepàtica i disfuncions lleus tant del fetge com de la vesícula biliar.

També se li reconeixen beneficis en situacions més complexes com hepatitis, disquinèsia biliar, còlics hepàtics, colecistitis o cirrosi hipertròfica. Consulti amb el seu terapeuta.

• Millora les digestions: gràcies a l’acció colerètica i colagoga facilita la digestió dels greixos i, en conseqüència, millora la dispèpsia, evitant digestions pesades, inflamació abdominal o espasmes digestius. A més, si es pren 15 minuts abans de menjar, estimula la secreció de saliva, per aquesta raó se la considera aperitiva i que estimula la gana.

• Retenció de líquids: gràcies a la boldina, que afavoreix la diüresi, augmentant la micció.

Usos externs del boldo:

De manera externa es poden fer banys de seient d’infusió de boldo per ajudar a eliminar la infecció vaginal provocada pel fong Candida albicans, gràcies a les seves propietats fungicides.

També es poden fer servir compreses de boldo per a les migranyes i dolors musculars pel seu efecte antiinflamatori, calmant i sedant del sistema nerviós central.

Precaucions i contraindicacions

És important no superar la dosi recomanada pel facultatiu i prendre el boldo en tandes discontínues que no superin les 4 setmanes. Està contraindicat en cas d’embaràs, lactància i infantesa per la presència d’alcaloides. També s’ha d’evitar si es tenen càlculs biliars perquè pel seu efecte colerètic podria expulsar les pedres als conductes biliars i provocar una obstrucció de les vies biliars