Reiki és una paraula japonesa composta per “Rei”, que significa “universal” i “Ki”, que és “vida”. Juntes signifiquen “força de vida universal.” El Reiki és una disciplina dins del ventall de les Teràpies Naturals creada el 1922 al Japó pel mestre Mikao Usui. El seu principi està basat en el fet que, mitjançant una sèrie de tècniques, pots transmetre energia vital amb l’objectiu d’aconseguir equilibrar i harmonitzar l’energia del cos humà. Això, que sona tan esotèric, ha fet que els “cientifistes” posin el crit al cel titllant el Reiki de disciplina enganyosa -com a mínim-, ja que no és possible mesurar aquesta energia. Fins i tot han realitzat experiments tan absurds com el de posar diferents terapeutes amb els ulls embenats davant d’una altra persona i intentar endevinar mitjançant l’energia si la persona que estava al davant sostenia una moneda amb la cara cap amunt o amb la creu.

Aquesta teràpia ajuda principalment a calmar la persona reduint els nivells d’estrès, alleugerint les tensions musculars i reduint el dolor en general. Durant molts anys ha estat present a nombrosos hospitals espanyols, practicat per personal sanitari (normalment per infermeres) o bé per voluntaris (personal format en Reiki, però no sanitaris).

En el seu moment de més auge passava una situació molt curiosa: els practicants sanitaris del Reiki deien que aquesta tècnica només era efectiva si la practicava personal sanitari. Una cosa totalment falsa, degut principalment, que tots aquells sanitaris formats per realitzar Reiki ho han estudiat amb personal no sanitari, ja que a la universitat no s’estudia aquesta disciplina. Si és efectiu o no depèn que la persona que el practiqui estigui formada adequadament o no, i no pel fet que sigui sanitari o no ho sigui.

Com ja hem assenyalat, el Reiki es practicava en multitud d’hospitals de tot Espanya i, malgrat rebre un feedback dels pacients favorable i realitzar-se en un entorn controlat per personal sanitari en la majoria de les ocasions, va ser retirat d’aquests centres sanitaris per no tenir prou estudis científics que avalessin el seu ús en hospitals. Tot i això, contínuament es duen a terme estudis que assenyalen el contrari.

En un estudi es va fer una revisió de la literatura científica en anglès sobre Reiki, per a estudis que estiguessin revisats per parells i que tinguessin una participació més gran de 20 participants. De 13 estudis amb aquestes característiques, 8 van demostrar que el Reiki és més efectiu que el placebo, 4 no van trobar diferències, però tenien un poder de resolució estadístic qüestionable, i només un va proporcionar evidència clara que no brindava beneficis. Vistos col·lectivament, aquests estudis tenen uns resultats raonablement esperançadors que demostren que el Reiki és més efectiu que el placebo. Segons la informació actualment disponible, el Reiki és una teràpia “complementària” segura i suau que activa el sistema nerviós parasimpàtic per curar el cos i la ment.

Té un gran potencial per a un ús més ampli en el maneig de condicions de salut cròniques i possiblement en la recuperació postoperatòria. I, sens dubte, necessitem continuar investigant els seus efectes, perquè els resultats trobats fins ara són -com a mínim- esperançadors.