L'iode és un nutrient essencial que l'organisme necessita per realitzar correctament funcions metabòliques i fisiològiques bàsiques. Es troba en petites quantitats a l'aigua i al sòl, sent component d'alguns aliments.

Estem parlant d'un oligoelement que, com a tal, té funcions directes i indirectes indispensables per a l'organisme. La glàndula tiroide necessita l'iode per fabricar la tiroxina, l'hormona tiroide. És imprescindible per regular el metabolisme cel·lular. La hiposecreció de l'hormona tiroide, hipotiroïdisme, té com a conseqüència l'agrandiment de la glàndula tiroide (boci), afebleix el metabolisme, la qual cosa origina augment de pes, debilita la musculatura, disminueix el ritme cardíac, produeix retard físic i mental greu, conegut com a cretinisme. Per contra, una hiposecreció de l'hormona produeix hipertiroidisme, que accelera el metabolisme amb un augment de l'apetit, pèrdua de pes, irritabilitat, nerviosisme i taquicàrdia.

L'altra gran funció corporal en la qual participa la tiroxina és en la regulació del creixement, especialment del sistema nerviós. Juntament amb l'hormona de creixement (GH) intervé en aquest procés. Si durant el desenvolupament fetal es produeix un dèficit de tiroxina, el desenvolupament neuronal es retarda o s'atura. Si el dèficit de l'hormona es produeix durant les primeres etapes de creixement, les conseqüències són una reducció de l'alçada, del desenvolupament del cervell i dels òrgans reproductors.

La deficiència d'iode és una de les mancances de nutrients més comunes, afectant gairebé un terç de la població mundial. Si falta durant l'embaràs, ocasiona hipotiroïdisme fetal, avortament, naixement prematur i alteracions neurològiques en el nadó. L'iode és essencial per al correcte desenvolupament del cervell dels nadons. Les dones embarassades, les mares lactants i l'etapa infantil són els períodes crítics i vulnerables a la deficiència d'iode, pel que és necessari enfortir-lo, augmentant-lo en la dieta.

L'organisme necessita diàriament de 80 a 200 micrograms (μg) d'iode. La ingesta diària recomanada (IDR) de 150 μg/dia en adolescents i adults, 220 en dones embarassades i 290 μg/dia en dones en període de lactància. Durant l'embaràs i la lactància, tant el fetus com el nadó depenen totalment de l'aportació d'iode per part materna per a la síntesi de l'hormona tiroide. Per cobrir les pèrdues diàries d'iode s'estima necessari ingerir 2 μg/dia per quilo de pes corporal. Un adult de 70 quilos de pes ha d'ingerir almenys 140 micrograms d'aquest oligoelement.

La millor forma d'obtenir l'iode que necessitem és a través dels aliments. Les principals fonts naturals d'iode són les algues marines, els cereals i els grans. Deu grams d'alga nori seca contenen 232 μg d'iode, més d'1,5 vegades el mínim diari requerit. Verdures com la soja, les verdures crucíferes com la col, el bròquil, la coliflor i els cols de Brussel·les, ho contenen essent bones fonts per a obtenir-lo. Els nivells d'iode en cereals i grans venen determinats per la riquesa en iode del sòl on s'han cultivat. És una pràctica comuna afegir iode a la sal de taula, clorur sòdic al 99%, que es comercialitza com a sal iodada. A diferència de la sal refinada, la sal marina conté iode juntament amb altres minerals i oligoelements, la qual cosa contribueix a la salut de l'organisme.